Públic

Milo Rau The : Congo tribunal

  Si avui en dia, podem considerar Milo Rau com un dels directors de teatre més compromés de l’escena contemporània Europea, en part ho deu a aquesta obra: Congo Tribunal. Acte atrevit i enginyós, “L’obra documental”, neix de l’intent de resoldre un conflicte que es va convertir en unes de les guerres econòmiques més marcant del segle XX i que va durar més de 20 anys.  

Creador de la Internacional Institute of Political Murder, Milo Rau concentra l’essència de la seva mirada artística en aquesta obra respectant de manera meticulosa els deu punts del seu manifest, una perspectiva que es podria apropar a la mirada de la imaginació material del seminari.

Però que és Congo project? Una ficció?, un documental? Una performance? Tot a l’hora? Si està clar que el director li agrada jugar amb les fronteres entre la realitat i la ficció també sap com posar en diàleg el potencial de cada disciplina.

L’obra en si es presenta com la celebració d’un judici. Cosa que implica un quadre i un protocol objectiu i identificable pels participants (seixanta en total, incloent-hi pagesos, governant, empreses, rebels…) i pels no participants: el públic. De manera més senzilla, es tracta finalment  d’un espai de paraula on els testimonis són cridats per torn a explicar el que van veure i van viure des d’un punt de vista particular. Això, vinculat per  l’estructura i els coneixements dels especialistes per exercir aquests procediments i establir relacions de semblança i/o oposició entre els fets. Una disposició que permet anar revelant progressivament l’estat de la situació i teixir la trama.

D’una banda, l’acció s’emmarca en un lloc fictici on s’organitza un esdeveniment que permet la generació de l’acció verbal i crear una narració improvisada. En el sentit teatral, El sistema jurídic es converteix en el canevas de la narració amb l’objectiu de generar una transformació a caràcter individual i social. Característica principal del rol de l’acte teatral en el seu sentit primari.

De l’altre, l’obra agafa un sentit periodístic, ja que el subjecte, no interpreta sinó que expressa la seva realitat en un format de testimoni. D’aquest procediment és genera un material d’arxius propi a la investigació mediàtica. (potenciada per la realització cinematogràfica paral·lela)

La síntesis dels dos ens exposa un retrat de l’estat de l’economia mundial i una anàlisi dels motius i orígens que van portar a la guerra civil al Congo.

De manera directa el projecte va ser un acte exutori pels participants, en el sentit de poder manifestar, expressar traumes i injustícies que van passar i que s’han quedat tot aquest temps en silenci. Però si els beneficiaris directes van ser els perjudicats, els personatges bàsicament ciblats són les institucions que no han sigut capaços d’arreglar els enfrontaments i jutjar aquests crims durant tot aquest temps.

Si en jutgem per aquest fets concrets, podem pensar que, els  artistes, potser més fugaços i efectius, arriben  molt més aviat que els polítics. Les solucions no es posen en qüestió amb uns valors de legitimació d’un equip sinó en la capacitat d’un equip a desplaçar-se en el temps per aportar solucions. Les preguntes evocades aquí són: l’Art pot ser més ràpid que el sistema? O the IIPM podría convertir-se en una alternativa de tribunal internacional?

És una línia que el director es planteja amb atenció i que acaba sent l’embrió d’obres posteriors com pot ser  The Moscow Trials qüestionant sempre l’absolutisme de les institucions i la incompetència dels sistemes polítics que siguin locals i globals per assolir la feina que els hi toca.

En el fons aquest tribunal sense cap valor jurídic, pren una significació simbòlica considerable que afegeix un altre punt de vista sobre la nostra pròpia percepció de la realitat i afecta la historiografia de molts dels conflictes segle XX. I és en aquest aspecte que Milo impulsa un nou paradigma amb la Dramatúrgia del Real: És real perquè m’ho expliques o m’ho expliques perquè és real? Un bucle infinit que posa en qüestió la funció del sistema dels nostres mitjans de comunicació actuals.

 Le manifeste de Gand de Milo Rau :https://sceneweb.fr/le-manifeste-de-gand-de-milo-rau/

IIPM: https://international-institute.de/en/news/

Canevàs: sistema de repertorio de la Commedia Dell’arte (Ref: Patrice Pavis, Diccionario del teatro,2008, PAIDÓS)

 Milo Rau’s The Moscow Trials: https://howlround.com/happenings/milo-raus-moscow-trials